Les eleccions constitueixen una peça fonamental en el funcionament de la democràcia. Des de l'acceptació del caràcter popular de la sobiría i davant de la necessitat pràctica d'exercir el poder a través de representants, l'elecció d'aquests per la comunitat constitueix un acte que dóna sentit i defineix el caràcter democràtic del sistema. En el model ideal de democràcia representativa es produiria una plasmació idéntica dels interessos i demandes dels ciutadans en els diversos órgans de poder.
El procés electoral és l'instrument que ha de garantir la màxima concordança entre aquestes posicions -els governants/representants i els governats/representats- com si fos un mostreig. L'objectiu bàsic ha de residir que la selecció realitzada condueixi a una acció de govern coherent amb les voluntats reals d'aquells que ostenten la sobirania, donant lloc també a la legitimitat que una transferència de poder com aquesta requereix.
Les eleccions condicionaran el caràacter democràtic del sistema i de la mateixa manera, ha de condicionar i garantir un funcionament del procés electoral conforme a aquests objectius a través d'una sèrie de principis que afectaràn al seu disseny i desenvolupament. Actualment, el dret electoral de qualsevol Estat democràtic contempla la celebració d'eleccions competitives mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, secret i directe.
De forma generalitzada, en qualsevol procediment de votació convencional en un col·legi electoral es reprodueixen les següents etapes:
Tambié podem afegir a éstes, les següents etapes molt relacionades amb el desenvolupament immediat a l'emissió del vot:
Así doncs, a la segona fase de les explicades anteriorment, és a dir, la d'establiment de preferències de l'elector, és en què els cecs veiem vulnerat el carcter secret del vot, ja que les paperetes, actualment, no disposen de cap; n sistema ni marca que ens permeti identificar-les, i per tant, triar la papereta o marcar els candidats d'acord amb les preferències personals sense haver de recórrer a una tercera persona de confiança perquè ens esculli l'opció desitjada.
La solució doncs, passa per adaptar el material electoral de manera que ens permeti realitzar l'elecció només per mantenir el secret del vot.
Per a les eleccions generals hi ha dues paperetes diferents, una que conté una llista tancada i bloquejada per al Congrés i una altra que conté una llista tancada però no bloquejada per al Senat.
Per al Congrés hi ha una papereta diferent per a cada partit, per tant, només cal triar la papereta corresponent al partit polític de la nostra elecció. En canvi, per al Senat, hi ha una papereta on apareixen tots els noms dels candidats; l'elector ha de marcar amb una creu els de la vostra elecció.
En el cas dels referéndums s'utilitza el mateix sistema que per al Congrés, però només amb tres paperetes: la del sí, la del no i la d'en blanc. A continuació passem a detallar possibles sistemes per fer el procés de selecció accessible als cecs.
L'alfabet Braille és un sistema de lectoescriptura per a cecs, basat en combinacions de 6 punts amb els quals es formen totes les lletres de l'alfabet en tinta. Analitzem ara les diferents modalitats en què el Braille es pot aplicar per fer el vot accessible.
1. Braille imprès sobre les paperetes
Amb el sistema de paperetes actual a Espanya, la solució per adaptar-lo passa per la utilització del sistema Braille. En el cas d'eleccions amb diverses paperetes (com podria ser el cas de referéndum o eleccions al Congrés) s'haurien d'incorporar les sigles dels partits en cadascuna. Amb aquest sistema totes les paperetes utilitzades per als comicis haurien d'estar adaptades, ja que si no n'hi ha. i només algunes ho estan, en taules electorals on hi hagi pocs votants cecs, en fer el recompte podrís saber-se l'opció El Braille i els caràcters en tinta haurien de conviure a la mateixa papereta. Hi ha un tipus de tinta transparent que permet fer el relleu del Braille, i per tant, permet imprimir el Braille sobre els caràcters en tinta sense impedir-ne la llegibilitat.
Así doncs, partim de la base, que totes les paperetes han de ser iguals per garantir el secret del vot.
2. Identificatius Braille
Hi ha un altre sistema que consisteix a enviar per correu postal als discapacitats que ho sol·licitin, la documentació electoral a Braille. S'envien les paperetes en tinta, però cadascuna porta una etiqueta adhesiva a Braille amb el nom del candidat. D'aquesta manera, l'elector deurà; escollir la papereta de la seva preferència, treure l'identificatiu a Braille i ensobrar-la. La papereta és exactament igual que la que fa servir un vident. Encara que la documentació s'envia per correu, el votant cec pot triar com qualsevol altre, si votar presencialment o per correu.
3. Plantilles Braille
Una altra de les possibles solucions, només per a casos de papereta única, és utilitzar una plantilla de cartolina a mida de la papereta, amb unes ranures que coincideixin amb els quadres per fer la creu o la marca al candidat a triar. Al costat d'aquestes finestretes, ha de constar el nom del candidat a Braille, o si per l'extensió no és possible, es pot fer un llistat numerat a part amb tots els noms de candidats, ia la plantilla només haurien d'aparèixer els nombres.
L'elector cec introdueix la papereta en aquesta plantilla i pot marcar les caselles sense cap problema. Aquest métot sols requereix que hi hagi un exemplar de plantilla, com a mínim, a cada mesa electoral, i les paperetes no necessiten cap adaptació especial.
D'altra banda, com ja s'ha dit, aquest sistema només és útil per a eleccions de papereta única, com ho són a España les del Senat. Tambés es podría aplicar aquest sistema per a eleccions al Congrés o per a referéndums, però s'hauria de canviar el tipus de papereta actual i utilitzar papereta única per a totes les opcions.
4. Etiquetes Braille a taula
Consisteix a enganxar una etiqueta Braille amb el nom del candidat al costat de cadascuna de les piles de paperetes disposades a la mesa electoral. Si bé aquest métot pot ser el més; barat i fácil d'implantar, no ofereix una completa seguretat al votant, ja que zs molt fácil que les piles de paperetes puguin barrejar-se, voluntaria o involuntàriament. Aquest sistema només es recomana en eleccions en les quals hi ha poques opcions a escollir i cadascuna esté en una papereta diferent (per exemple, un referéndum).
El vot electrónic comporta básicament la substitució del paper o altres sistemes físics per un suport digital com a vehicle d&expressió del vot. A partir d'aquesta definició, hi ha una àmplia gamma de solucions tecnológiques que cobreixen un ventall que va des de sistemes molt similars al vot tradicional en paper fins al vot electrónic remot des de qualsevol ordinador amb accés a Internet.
>En el cas de les votacions electr&og;teques, la tecnologia pot afectar moltes de les fases del procés electoral, des de la convocatòria fins a la proclamació de resultats. No obstant, on ens interessa més observar aquesta incursió és a la fase de l'emissió del vot, moment que ve estrictament regulat fins al detall perquè en cap cas es vegin vul erats els principis democràtics bàtecs, entre els quals està el secret del vot.
Vegem quines són les diferents formes de vot electrónic desenvolupades fins ara i les característiques de cadascun d'ells que permetin o no la votació als cecs.
1) Sistemes de vot electrónic mitjançant aparells situats als col·legis electorals. Aquests sistemes incorporen aparells que s'instal·len als col·legis electorals. El votant segueix desplaçant-se fins allà; físicament. També té l'assistència i el control del personal del col·legi electoral. Això implica, entre altres coses, que l'etapa d'identificació, autenticació i validació fent-se de la forma convencional. A continuació s'exposen els tres grans tipus de sistemes que existeixen i s'apliquen avui en dia a algunes democràcies occidentals:
2) Sistemes de vot electrónic remot. Aquest segon gran tipus de sistemes de votació electrónica sé que el votant no hagi de desplaçar-se fins al col·legi electoral i pugui emetre el seu vot a través de la xarxa. Pot ser una xarxa interna i controlada per la mateixa institució que organitza la convocatòria, o es pot fer la votació des de qualsevol plataforma connectada a Internet. Aquest métot requereix coneixements d'informàtica, que ni tots els cecs ni tots els vidents disposen. En el cas de les persones cegues, per poder accedir als ordinadors calen una sèrie d'adaptacions generalment de gran cost, que tampoc no disposen tots els cecs. L'Administració ha de posar a disposició un ordinador per cada col·legi electoral per a la gent que no disposi d'ordinador o Internet, i a més, assumir el gran cost de les adaptacions per als cecs, amb el qual resultaria un métot molt car, i, almenys de moment, poc fiable. Les pàgines web de votació haurien de complir els estándards d&accessibilitat web dictats pel W3C al Web Accessibility Initiative.
Tots els sistemes anteriors han estat dissenyats a partir del següent esquema bàsic:
Cal establir un conjunt de procediments (anomenats protocols) en les transmissions a través del canal, que permetin que el vot de l'emissor arribi al receptor sense ser atacat: el vot no ha de poder ser alterat en el contingut o simplement eliminat a mitjana transmissió. A més, a diferència de les votacions electróniques als col·legis electorals, en aquesta ocasió el votant no està present físicament, per la qual cosa s'ha de poder identificar de manera eficaç, sense vulnerar per això el seu dret al vot secret.
Así doncs, en alguns casos, l aixes dificultats en el compliment de tots els requisits alhora sorgeix de la pròpia contradicció entre ells: per exemple, la possibilitat de discriminar entre electors autoritzats i no autoritzats xoca amb el requisit de privadesa, ja que el vot ha d'anar, en algun moment, unit a una identitat.
EN &l'acute;ltim tés; cal tenir en compte que el vot electrónic aú no està suficientment desenvolupat per implantar-se en un futur proper, almenys a Espanya, en condicions de fiabilitat. El Braille representa l'opció més fácil d'aplicar, i no cal modificar excessivament el sistema electoral que s'utilitza actualment.
Obra de l’Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues subjecta a una llicència de Creative Commons
