Presentació i objectius
Antecedents
Qué hem fet
Situació actual
Tot l'equip de Vot Accessible us donem la benvinguda a la web.
La reivindicació del vot accessible sorgeix de la iniciativa impulsada per l'invident José Angel Carrey a Rubí, amb motiu de les eleccions a Corts Generals el març de 2004, a partir de la qual s'ha anat formant un grup de persones, apareixent assí la Plataforma Vot Accessible.
Els que formem part d'aquest petit grup som particulars que ens hem unit per lluitar pel vot secret per a les persones amb discapacitat visual, un dret que ens ha estat vulnerat. Dediquem tot el nostre esforç a la causa en les hores de lleure.
El setembre de 2004, la plataforma es va incorporar al si de la Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), que assumió la reivindicació i l'ha defensada i representada des de llavors. L'associació té com a objectiu reivindicar davant els poders públics polítiques d'integració social del col·lectiu de cecs i deficients visuals.
El nostre objectiu ha estat lluitar perquè els cecs puguem votar secretament en els processos electorals, sense necessitar lajuda dun vident que ens ajudi a triar la papereta de la candidatura de la nostra preferència, per exercir aquest dret fonamental, però el Nostre objectiu final és una millor integració dels cecs en tots els ambits de la societat.
El del vot, és un exemple dels molts problemes que ens trobem en el dia a dia i que impedeixen una millor integració en molts ambits de la societat. Tot i això, som conscients que en l'ordre de prioritats, hi ha coses més importants per facilitar la vida quotidiana d'un cec, però el vot secret és un dret reconegut expressament a la Constitució Espanyola, cosa que ho fa directament exigible als poders públics.
Després de quatre anys de reivindicació, hem aconseguit que els poders públics hagin establert el marc jurídic i legal per fer de la nostra lluita una realitat. Ara només queda fer una adequada difusió perquè les persones a qui s'adreça tinguin coneixement de com poden exercir el seu dret amb igualtat de condicions que la resta de ciutadans.
Per fer accessible el sistema electoral, tal com havíem defensat des de l'inici, la solució adoptada legalment passa per la utilització de papeletes en tinta. Així doncs, es van descartar la utilització dels sistemes de vot electrónic, almenys mentre no s'implantin de forma generalitzada i per a tot el conjunt de ciutadans a Espanya.
Pots veure més detalls de les diferents modalitats que vam proposar per adaptar les paperetes a la secció de propostes per al vot accessible.
A continuació pots trobar fotos d'alguns dels membres que formem aquest petit grup; alguns cecs, deficients visuals, i també vidents, l'ajuda dels quals és imprescindible (i desinteressada) per poder dur a terme aquesta tasca, col·laborant activament en la causa, ja sigui a la campanya de recollida de signatures que vam fer, ajudant al disseny de la web, en temes de comunicació, etc. Però també molta més;s gent ha col·laborat i est&ag; col·laborant amb nosaltres, especialment els altres membres de l'ACIC, però ens és impossible anomenar-los a tots, así doncs, volem transmetre el nostre agraïment pel suport rebut, tant logístic com humà.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Segons hem pogut saber, hi va haver, abans de la nostra reivindicació, algunes iniciatives parlamentàries en antigues legislatures, encara que amb poc èxit.
EL primer antecedent del que tenim constància és una proposició no de llei de novembre de 1995, presentada en seu parlamentària per debatre's a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, pel Grup Federal d'Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya. El text de la proposició és el següent:
A la Mesa del Congrés dels Diputats
A l'empara del que preveu el Reglament de la Cámara presenta la següent Proposició
el seu debat a la corresponent Comissió.
Les persones invidents, que desitgen exercir el seu dret al vot quants comicis es convoquen, es veuen necessitades d'auxili per a la selecció de la papereta que reculli la seva intenció de vot, ja que aquestes no estan redactades d'acord amb el sistema de lectura Braille, la qual cosa els impedeix seleccionar-les per si mateixes i es fa fallida el principi de vot secret, així mateix és política comú de les societats avançades, la remoció a fi de garantir que puguin desenvolupar una vida social en les majors condicions de normalitat possibles. Per tot això es presenta la següent,
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
”El Congrés dels Diputats insta el Govern, a adoptar les mesures oportunes, perquè les paperetes i els sobres de votació, amb destinació a quants processos electorals se celebrin al nostre pais, a més de la seva redaccióimpresa, estan redactats segons el Codi Braille, a fi que permetin exercir el vot als invidents sense necessitat de cap tutelatge respectant la reserva del vot que estableix la Constitució.
Palau del Congrés dels Diputats, 30 de novembre de 1995.-Diego Lópeix Garrido, Diputat del GrupParlamentari Federal IU-UC.-Rosa Aguilar Rivero,Portaveu del Grup Parlamentari Federal IU-IC.
A pesar de tot, aquesta iniciativa no prospera, ja que no va ser debatuda a la comissió Constitucional dins del termini permès.
La segona iniciativa de la qual tenim coneixement, es una pregunta oral al govern presentada el juliol de 1997, també a la Comissió Constitucional del Congrés, per un diputat del Grup Mixt. El contingut és el següent:
Pregunta amb resposta oral a la Comissió Constitucional
Diputat el senyor Manuel Francisco Alcaraz Ramos
La Constitució Española garanteix a tots els ciutadans l'exercici del dret de sufragi secret, igualment l'article 14 de la Constitució assegura la igualtat de tots davant la Llei. No obstant, els ciutadans invidents no disposen de cap mecanisme que asseguri el seu vot secret, vulnerant-se assolit, de facto, el principi d'igualtat.
- &iquet;Qué mesures pensa adoptar el Govern per solucionar aquest problema?
Madrid, 31 de juliol de 1997.—Manuel Francisco Alcaraz Ramos.
Posteriorment, en data 27 DE MAIG DE 1998, el diputat del grup presentant demana la conversió d'aquesta pregunta oral en pregunta escrita. El 22 de juliol de 1998, el govern respon per escrit:
184/019529
A l'efecte de l'article 190 del Reglament del Congrés dels Diputats, es trasllada resposta del Govern respecte a l'assumpte de referència (184)
Pregunta escrita Congrés.
AUTOR: Alcaraz Ramos, Manuel Francisco (GMX).
Assumpte: Mesures per assegurar el vot secret de les persones invidents.
Resposta:
En concordança amb el que estableix l'art. 14 de la Constitució, l'art. 87 de la Llei orgánica del R⪚gim Electoral General (LOREG) determina que els electors que no sàpiguen llegir o que, per defecte físic, estan impedits per triar la papereta o col·locar-la dins del sobre i per a lliurar-la al President de la Mesa, poden servir-se per a aquestes operacions d'una persona de la vostra confiança ».
La Junta Electoral Central, per Acord de 21 de maig de 1991, en resposta a una petició formulada en la seva diaía per la formació el següent: «Paperetes electorals en sistema braille. Per als electors que per defecte físic resultin impedits per triar la papereta i introduir-la al sobre i per lliurar-la al President, com poden ser els cecs, l'art. 87 LOREG estableix que poden servir-se de persona de la seva confiança, no previent-se altres formes de confeccions de paperetes per als electors cecs».
D'acord amb el que s'ha indicat anteriorment, el Ministeri de l'Interior estima que el procediment que determina la Llei Org&ag;te;nica del R⪚gim Electoral General, ass&ag; com l'Acord adoptat per la Junta Electoral Central, no impedeix que el vot d'aquests electors sigui secret, i conté les garanties suficients per a l'exercici del sufragi.
Madrid, 22 de juliol de 1998.—El Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts.
A les eleccions a Corts Generals de Març de 2004, Jose Angel Carrey comença la reivindicació del vot accessible amb l'acció de protesta davant la mesa electoral i els recursos davant les juntes electorals, després seguida per altres cecs com Xavi Blanch, demanant paperetes a Braille. Es repeteixen els recursos en motiu de les eleccions Europees al juny, sense respostes positives, relegant els cecs que votem amb una persona de confiança.
José Angel Carrey presentó en seu judicial un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, en la qual s'aplicava el sistema de vot assistit als invidents, que vulnera el secret del vot. Després d'haver estat rebutjat tant en primera instància davant els jutjats contenciosos administratius de Barcelona com en recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ara es troba a la seu del Tribunal Constitucional en recurs d'empara per vulneració ;n de drets fonamentals.
Durant l'any 2004, es van realitzar diversos actes de protesta en les diferents cites electorals. Simult&ag;teament, s'inici&oacut; una campanya de recollida de signatures a favor del vot secret dels cecs.
Al setembre d'aquest mateix any, vam estrenar aquesta pàgina web per difondre la nostra reivindicació, i la plataforma Voto Accesible va ser acollida al si de l'ACIC, per a una millor representació a nivell institucional.
En aquest mateix mes, al Congrés dels Diputats, concretament a la Comissió Constitucional, es debat i s'aprova una proposició n no de llei presentada pel grup catalá de Convergència i Unió.
El febrer de 2005, amb motiu del referéndum pel tractat per a una Constitució per a Europa, es van presentar diverses preguntes dirigides al govern, en relació a les mesures a prendre perquè els cecs poguérem votar en secret en aquesta ocasió, però les respostes van mantenir la posició de la Junta Electoral Central, d'aplicar-nos el métot de persona de confiança.
Tambié proposicions llei en favor del vot accessible.
El dia 8 de març de 2005, es debaten dues iniciatives al ple del Congrés dels Diputats: una proposició de llei de Chunta Aragonesista i una altra del Partit Nacionalista Basc. Ambdues iniciatives són aprovades pel ple de la cámara. Aprofitant aquesta ocasió, donem per conclosa la campanya de recollida de signatures i es registren al Congrés dels Diputats un total de 21011 signatures.
L'abril, es constitueix una taula de treball a la Direcció General de Política Interior i Processos Electorals del Ministeri de l'Interior, en la qual participen ACIC i altres associacions representatives, per estudiar la reforma de la Llei Org&aacut; nica de Régim Electoral General i implantar les paperetes a Braille.
El novembre de 2005, ja que des de l'aprovació de les dues proposicions no de llei ja havien passat más dels 6 mesos que té el govern per presentar una proposta de reforma islativa sobre el tema proposat, el grup d'IU-ICV decideix portar al Ple del Congrés dels Diputats una proposició de llei de modificació n de la Llei Org&agénica 5/1985, de R⪚gim Electoral General (LOREG), l'escrit de la qual ja havia estat presentat a la mesa del Congrés al juliol de l'anterior anterior. La iniciativa d'IU-ICV va ser presa en consideració per unanimitat pel Ple del Congrés dels Diputats.
Así doncs, s'inició la tramitació parlamentària a la Comissió Constitucional, on s'obre; el termini de presentació d'esmenes al text inicial a mitjans de desembre de 2005, i que s'allarg&oacut; durant m&ag;cut d\'un año.
Mentrestant, el 10 de maig de 2006, en vistes del referéndum per l'Estatut de Catalunya que se celebraréa el 18 de juny, l'ACIC organitza&oacut; una roda de premsa a Barcelona per demanar que es prenguessin mesures perquè els cecs poguessin votar en secret en aquests comicis i es desbloquegés el període de presentació d'esmenes a la reforma de la llei a la Comissió Constitucional. Alberto Cabezas, impulsor del vot accessible a Costa Rica, explicó l'experiència del vostre país i va fer palpable que es possible la seva implantació.
Pocs dies després, la Generalitat presentó una proposta a la Junta Electoral Central, per fer una prova pilot amb paperetes a Braille per al refer&andum de l'Estatut. La Junta Electoral Central desestió la petició mitjançant resolució de 24 de maig, al·legant la necessitat d'una reforma legislativa sobre la matèria per poder autoritzar aquestes paperetes, i recordava que s'estava tramitant aquesta reforma.
Veient els esdeveniments, el 12 de juny, l'ACIC es reúne amb responsables del Síndic de Greuges de Catalunya i sol·liciten que insti al govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament a elaborar una llei electoral que reculli el vot accessible per als cecs, de cara a les següents eleccions autonómiques. L'Síndic realitza un estudi i determina que no cal la reforma legal, argument adduït per la Junta Electoral Central per impedir la prova pilot amb paperetes a Braille proposada per la Generalitat, i a més a més insta la Conselleria de Governació de la Generalitat perquè implantin el vot secret per a les autonómiques.
En estreta col·laboració entre la Conselleria de Governació i l'ACIC, s'elabora un projecte per establir un procediment de vot accessible per a les eleccions autonómiques que se celebraran al novembre, que va ser consensuat amb m&oa;s entitats representatives del sector de la discapacitat. EL projecte, molt elaborat i complet, contemplava ja la utilització del métot suec, com far&ag; posteriorment de forma prácticament idéntica la regulació estatal vigent del Govern español.
El projecte es remet&oacut; a la Junta Electoral Central perquè autoritzés la implantació del sistema a les eleccions del Parlament de Catalunya d'1 de novembre. La JEC desestió la sol·licitud mitjançant resolució de 5 d'octubre, encara que efectuó una valoració positiva de la proposta en el que suposa aportació a la solució d'un problema real, i argumenta novament, la necessitat d'un desenvolupament normatiu.
El 14 de febrer de 2007, la Comissió Constitucional designó una ponència i, després d'ampliacions del termini d'esmenes de setmana a setmana durant més d'un any, el 13 de març del mateix any es tancarà; el termini.
La ponència de la Comissió Constitucional elevó el seu informe sobre la proposició de llei per reformar la LOREG a la Comissió Constitucional el 29 de març, informe que va ser publicat en data 10 d'abril als butlletins oficials de les Corts Generals.
Paral·lelament, en resolució de 22 de març de 2007, la Junta Electoral Central denegó novament a la Generalitat de Catalunya permís per implantar el métot suec. En aquesta ocasió, la Generalitat va demanar; autorització per a implantar el métot suec a les eleccions al Consell General de l&Arqacute;, les úniques en quz té competencies i que se celebraven el 27 de maig següent, juntament amb les locals. La JEC, en la seva resolució desestimatòria, consideró que la Generalitat no aportava cap element nou respecte de la petició anterior que ja va ser desestimada, i que per tant, es ratificava en tots els seus extrems l'anterior resolució
El 27 de maig de 2007, amb motiu d e les eleccions municipals l'ACIC convocó nous actes de protesta a Barcelona. Dos membres de l'ACIC van fer una demostració del métot suec ia continuació un manifest
Després del debat de les esmenes i propostes de l'informe elevat per la ponència, el 20 de juny de 2007, la Comissió Constitucional emetó el dictamen sobre la proposició de llei de reforma de la LOREG per contemplar el vot secret i accessible dels cecs.
El Ple del Congrés dels Diputats aprovó el 28 de juny, la reforma de la LOREG. Aquesta reforma que inclou un nou apartat a l'article 87 estableix una clàusula general d'accessibilitat i habilita el govern perquè desenvolupi, en forma de reglament, el sistema que permeti que les persones invidents o amb deficiències visuals puguin votar amb igualtat de condicions de manera secreta i lliuretal i com ho fan la resta de ciutadans.
Tal com requereix una modificació de Llei orgánica, el Senat votó novament la reforma de la LOREG el 25 de setembre, ratificant definitivament el text de la reforma, que va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, i va entrar; en vigor el dia 10 d'octubre del 2007.
El Govern ha elaborat el reglament complint el mandat de la modificació de la LOREG, , mitjançant el Reial Decret 1612/2007, de 7 de Desembre.
El reial decret preveé l'aplicació del métot suec i de les plantilles, segons es tracta d\'eleccions al Congrés o al Senat, respectivament. Asíu; mateix, el procediment resulta també aplicable als comicis autonómics, al Parlament Europeu i referéndums. De moment no resultarà; d'aplicació a les eleccions municipals, esperant una regulació en el futur.
Finalment, l'ordre del Ministre de l'Interior publicada el 27 de desembre ha culminat i tancat l'adaptació del procés electoral per fer-lo accessible a les persones cegues.
Al llarg de la reivindicació hem rebut suports d'algunes institucions, partits polítics en forma d'iniciatives parlamentàries, mocions de más de cent ajuntaments, etc. A la secció de suports institucionals podreu trobar alguns exemples.
El Reial decret i l'ordre ministerial han completat la reforma de la llei i ara cal fer una àmplia difusió perquè les persones cegues i deficients visuals ho demanin per a les eleccions del 9 de març de 2008.
És important sol·licitar-ho, perquè els poders públics adverteixin que realment hi ha un important col·lectiu interessat, i així sera; més fácil demanar altres coses en el futur.
Obra de l’Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues subjecta a una llicència de Creative Commons
